Qui sóc?

Benving@ts al meu blog, si m’ho permeteu em dirigiré a vosaltr@s amb el nom de “Luz de Luna” amb ofrena a la lluna que és tant especial i als seus beneficis dels que gaudeixo sempre que puc. Això no és nou per a molts de nosaltr@s, és una herència dels avis que antigament ja utilitzaven les fases lunars per a moltes coses.

Aquesta aventura va començar fa uns mesos. Jo, feia uns anys que no estava passant per un bon moment, m’atreviria a dir que vaig tocar fons, no sé com encara, bé, si que ho sé, és clar, em refereixo a que jo he estat sempre una persona forta i lluitadora però al llarg del camí me trobat entrebancs i proves que superar, com ho he anomenat fins ara, però ara sé que són oportunitats que em brinda la vida per apendre i ser millor persona, com m'ensenya la meva guia, que et fan submergir en el més profund però el secret estar en tornar ha emergir amb molta més força i valorar el que la vida t’ofereix, tot forma part d'un aprenentatge, molts de vosaltr@s sabeu del que parlo, n’estic segura.

En aquest període em vaig posar ens mans tan de la medicina tradicional com de la medicina alternativa (aquesta última la coneixia i l’havia practicat algun cop ja feia anys), les quals respecto per igual, per a mi han estat necessàries les dues en els pitjors moments. Actualment puc dir que si continuo amb una d’elles és per voluntat pròpia, perquè m’agrada ampliar els meus coneixements en camps que m'interessen, m’ompli i em fa sentir millor amb mi mateixa. En tot aquest procés ha estat i està al meu costat la meva parella a qui li estic molt agraïda; en tot moment has estat al lloc que corresponia des de l'afecte i el respecte, gràcies.

Fa menys d’un any, vaig recuperar el contacte amb una bona amiga i com sempre va fer tot el possible per ajudar-me i entre d’altres coses em va animar a pintar, si, això pintar, quina cosa més senzilla oi! Però per mi era molt difícil, tot era molt difícil en aquells moments. Després de donar-li voltes al cap, aquesta idea no era tant “descabellada”, jo feia els meus "pinets" dibuixant quan era petita, per què no tornar-ho a fer! I a més a més pintar una cosa molt especial i que sempre m’havia agradat, Mandales. És curiós, quan he visitat llocs sempre m’ha cridat molt l’atenció els mandales que formen part de les façanes de les esglésies o d’altres edificis com a punts de llum i connexió, relaxa molt observar-los, són molt interessants. D’aquí ve que per a molts es considera una teràpia dibuixar i pintar mandales, per combatre l’estrès i per mantenir la ment ocupada, al igual que realitzar altres activitats amb les mans, és l’estona que dediques a estar amb tu, el temps no existeix i tot el que t’envolta desapareix. Us convido a provar-ho, si encara no ho heu fet, i ja em contareu.

Doncs bé, com us he dit al principi, aquesta aventura va començar fa uns mesos, vaig començar pintant i dibuixant els meus propis mandales i una cosa em va portar a l'altra, sense adonar-me la meva ment em demanava més i més, en cada pas naixien noves idees i vaig optar per introduir els mandales en altres tipus d’activitats i manualitats tal com ho sentia. Gràcies amiga per escoltar-me, recolzar-me i creure amb les meves possibilitats, havia oblidat que puc i sóc capaç de fer el que em proposi, això em dona vida i il·lusió.

I ara, aquí estic! L’aventura continua, un cop més ja sabeu de qui és la culpa de que estigui creant aquest blog, m’ha costat molt decidir-me però he entès que forma part del meu aprenentatge i superació. El que si comparteixo amb tu amiga, que si aquest blog serveix per a que una sola persona visitant-lo es senti millor, es diverteixi o tingui ganes de posar en pràctica alguna activitat, ja haurà valgut la pena tot l’esforç per fer front a les meves inseguretats i pors.

Aquest blog és per a tots vosaltr@s i per a totes les persones que esteu al meu costat cada dia.